“L’única passió noble”. Converses amb madame Mähler-Besse sobre valencians i el seu país

“L’única passió noble”. Converses amb madame Mähler-Besse sobre valencians i el seu país

Divendres 7 d’abril de 2017, a les 19h.
Espai Joan Fuster c/ Sant Josep, 8-10 Sueca

Hi intervindran:
Joan Garí, autor i Josep Palomero, escriptor.

 

Sueca presenta el programa “Joan Fuster, 25 anys després (1992-2017)”

Sueca presenta el programa “Joan Fuster, 25 anys després (1992-2017)”

Els 25 anys de la mort de Fuster era una data que Sueca no podia deixar passar. La commemoració de l’efemèride va encoratjar al consistori a redoblar esforços per tal que l’anhelat Museu Joan Fuster esdevinguera una realitat enguany, fent-lo coincidir amb la commemoració, i ara Sueca, que representada en la seua alcaldessa va reivindicar el mateix dia de la inauguració del Museu reconeixements i distincions per a qui ha estat un dels intel·lectuals valencians més importants del segle XX, abanderarà la celebració d’un Fuster que perviu en la memòria del seu poble, cinc lustres després de la seua desaparició.

L’Espai cultural ha acollit este matí l’acte de presentació del programa “Joan Fuster, 25 anys després (1992-2017)” que ha comptat amb la participació de l’alcaldessa de la localitat, Raquel Tamarit; el coordinador de l’Aula Didàctica de Cultura Contemporània, Salvador Ortells Miralles i el director de l’IES Joan Fuster, Miquel Furió. El programa ha estat organitzat per una comissió constituïda per quatre entitats, l’Espai Joan Fuster, l’Ajuntament de Sueca, la Càtedra Joan Fuster de la Universitat de València i l’IES Joan Fuster de Sueca i també hi col·laboren, en representació de la societat civil suecana, l’Il·lustre Col·legi d’Advocats i la Cooperativa Valenciana del Camp Unió Cristiana.

“Pensar-lo i rellegir-lo és el millor homenatge que se li pot fer, no deixeu mai de fer-ho”

“L’esperit d’este esdeveniment que hem programat al llarg dels pròxims mesos és, sens dubte, celebrar que Fuster està més viu que mai” ha iniciat la màxima representant del consistori suecà, assegurant l’actualitat del seu discurs i convençuda que la casa de “l’homenot de Sueca” reconvertida ara en Museu, Centre de Documentació i Aula Didàctica de Cultura Contemporània serà un autèntic revulsiu per al redescobriment de la seua figura i obra.

L’alcaldessa s’ha referit a la transcendència de l’obra de l’escriptor més enllà del terme de Sueca. “Fuster va ser un autor polièdric, un agitador de pensaments, un referent cultural i cívic que ha calat fons en la consciència de tot un poble” ha apuntat, tot assenyalant que la seua obra continua despertant reflexions, estudis i aproximacions que tracten d’aprofundir en la importància de la seua aportació.

 

“Només hi ha una manera seriosa de llegir, que és rellegir” ha finalitzat Tamarit citant-lo i convidant a tots a participar en les activitats programades. “Pensar-lo i rellegir-lo és el millor homenatge que se li pot fer, no deixeu mai de fer-ho” ha reblat.

Salvador Ortells ha estat l’encarregat de presentar el programa que compta amb nou jornades i que té com a eix vertebrador l’obra i el pensament fusterià. En este seguit d’actes variat s’han previst des de presentacions de llibres, taules rodones i tallers, fins a certàmens literaris o actuacions musicals. “Hem buscat que la programació fóra d’una diversitat enriquidora i suggerent sobretot per al públic jove” ha apuntat Ortells.

El coordinador de l’Aula Didàctica ha destacat la col·laboració d’entitats representants de la societat civil, més enllà de les oficials i acadèmiques. En este sentit, en referència a les entitats col·laboradores, dues institucions històriques i arrelades a Sueca, com són l’Il·lustre Col·legi d’Advocats i la Cooperativa Valenciana del Camp Unió Cristiana, ha recordat que Joan Fuster exercí durant uns anys de la seua vida la professió d’advocat, i que el primer taller posat en funcionament des de l’Aula Didàctica de Cultura Contemporània Joan Fuster està elaborat a partir del conte infantil de Joan Fuster Abans que el sol no creme que tracta sobre el procés del conreu de l’arròs.

Este mateix matí ha arrancat la programació amb una taula rodona organitzada per l’IES Joan Fuster, que ha presentat el mateix director del centre, Miquel Furió, i que ha estat a càrrec de Víctor Labrado, Xavier Serra i Salvador Vendrell, tots tres autors fusterians confessos, que formen o han format part del professorat del centre. El públic d’excepció, han estat els alumnes de 2on de Batxillerat de l’institut. Més endavant s’ha programat una segona sessió d’esta mateixa activitat dirigida a l’alumnat d’ESO.

La programació finalitzarà el dia 18 de juny, dies abans de l’aniversari de la seua mort, amb una jornada de portes obertes a l’IES Joan Fuster, on s’inaugurarà una exposició commemorativa de la denominació oficial del mateix institut.

Gabinet de comunicació i premsa

Ajuntament de Sueca

 

 

L’Espai Joan Fuster lliura la correspondència digitalitzada de l’escriptor a la Biblioteca Nacional de Catalunya

L’Espai Joan Fuster lliura la correspondència digitalitzada de l’escriptor a la Biblioteca Nacional de Catalunya

La Biblioteca Nacional de Catalunya ja disposa al seu fons de la versió digitalitzada de la sèrie Correspondència de l’Arxiu Joan Fuster Ortells. L’Espai Joan Fuster i l’Ajuntament de Sueca han complert així amb la voluntat de l’escriptor i assagista de Sueca, que va deixar en herència la sèrie a la institució catalana, i també amb el compromís adquirit amb la Biblioteca pel qual esta cedia la correspondència original perquè restara a la casa de Fuster, a canvi d’adquirir una còpia digitalitzada i catalogada per a la seua consulta i ús.

L’alcaldessa de Sueca, Raquel Tamarit; el regidor de Cultura, Vicent Baldoví; el director de l’Espai Joan Fuster, Francesc Pérez i Moragón i Brígida Alapont, del Centre de Documentació, s’han desplaçat este dimecres fins a Barcelona per lliurar personalment tot el material a la mateixa directora del centre, Eugènia Serra, qui va convidar a les autoritats municipals així com també al director de l’Espai, a signar al llibre d’honor.

La digitalització de la correspondència de Fuster ha estat una de les tasques més llargues i costoses en la missió de la conservació i difusió del llegat fusterià. Els treballs, que s’han desenvolupat de manera interrompuda per diferents causes administratives, van començar l’any 2012, sota la direcció de Joan Antoni Carrasquer i han finalitzat este mateix mes de març del 2017, amb Moragón al capdavant.

La institució catalana custodiarà una còpia digitalitzada i catalogada de les més de 20.700 cartes que guardava Joan Fuster

En total, el disc dur que s’ha lliurat a la Biblioteca Nacional de Catalunya conté 20.746 cartes en format PDF, TIFF i JPG. També conté la base de dades Accés dissenyada pel departament d’informàtica de l’Ajuntament de Sueca i el Centre de Documentació Joan Fuster, en la que cada carta està catalogada, i cada fitxa catalogràfica està vinculada a la imatge en digital de l’epístola per agilitzar la recerca de la informació i facilitar la consulta.

Fuster va intercanviar cartes, targetes i telegrames amb molts amics, entre ells, alguns noms destacats com ara Manuel Sanchis Guarner, Carles Riba, Josep Pla o Vicent Andrés Estellés.

La correspondència respon a la part més gruixuda de l’arxiu de Fuster que guarda també, entre d’altres, 2.000 unitats de documentació personal i familiar, 2.500 d’obra de creació, 2.200 de documentació laboral, 100 documents sobre gestió de béns, 500 unitats de documentació gràfica, 20 objectes personals i 500 altres unitats vàries.

Raquel Tamarit, Eugènia Serra, Francesc Pérez i Vicent Baldoví.

 

«Espai Joan Fuster: continent i contingut»

«Espai Joan Fuster: continent i contingut»

El divendres 3 de març, a les 19h, es realitzà una conferència sobre el contingut del Museu Joan Fuster i els elements arquitectònics distintius de les cases que integren l’Espai Joan Fuster: la Casa Pasqual Fos i la Casa Joan Fuster. Davant d’un públic molt nombrós, es presentà el llibre Una visita al Museu Joan Fuster, de Francesc Pérez i Moragón, el director de l’Espai Joan Fuster. Es tracta d’una guia que ofereix un recorregut clar, amé i molt ben documentat per la història i l’itinerari expositiu actual del Museu. A més, té l’avantatge que mostra la visió personal de l’autor, que és un dels estudiosos més reputats sobre l’obra fusteriana i amic personal de Joan Fuster des dels inicis de la dècada dels setanta. La guia que es pot adquirir a la Consergeria del Museu per només 4’50€.

consumidores de otro tipo de comunicación.

Es presentà el llibre Una visita al Museu Joan Fuster, de Francesc Pérez i Moragón, el director de l’Espai Joan Fuster

La segona part de la conferència, a càrrec de l’arquitecte suecà Vicent Miragall, fou la més extensa en continguts i anècdotes. Miragall exposà amb profusió de detalls els antecedents històrics del Modernisme i la seua adaptació a la ciutat de Sueca, amb una atenció especial al conjunt arquitectònic de l’Espai Joan Fuster, format per les dues cases esmentades amb anterioritat. Les paraules de l’arquitecte suecà foren il·lustrades amb diverses imatges i documents tècnics perquè el públic assistent poguera visualitzar les explicacions prèvies, i així copsar amb més profunditat la riquesa arquitectònica de l’Espai.

«Falles de poble», per al llibre de la Falla del Mercat i Falla del Foc, Sueca 1956

«Falles de poble», per al llibre de la Falla del Mercat i Falla del Foc, Sueca 1956

Encetem una nova secció en què donarem a conèixer, cada mes, un document del fons Joan Fuster i Ortells. Aprofitant la proximitat de les Falles, comencem el document del mes de març amb un article que Joan Fuster va escriure per a un llibret de falles de Sueca en què explica l’origen pagà de la festivitat. Al peu de l’article apareix, en lletra manuscrita de Joan Fuster, la data i el lloc de publicació.