Exposició “Joan Fuster: Nosaltres els Valencians (1962-2012)”, any 2012

Exposició “Joan Fuster: Nosaltres els Valencians (1962-2012)”, any 2012

“Joan Fuster: Nosaltres els Valencians (1962-2012)”, Universitat de València, any 2012, Comissaris: Francesc Pérez Moragón, Ferran Carbó Aguilar i Brígida Alapont Ferri.

Amb aquesta mostra s’ha volgut, per una banda, commemorar els cinquanta anys de la primera edició del llibre de Joan Fuster “Nosaltres els Valencians” , situant-lo en la trajectòria de l’escriptor i en el País Valencià d’aquella època, i tenint en compte les repercussions que el llibre ha tingut; i per altra banda, es pretén ressaltar la importància del seu llegat, que es conserva a la Casa Joan Fuster de Sueca, especialment el seu arxiu i la col·lecció d’art. La exposició està formada per dues seccions: la primera mostra l’ambient en què es va gestar el llibre, en un moment capital dins de la trajectòria d’un Fuster jove i compromés amb el país; la segona, una part de la col·lecció d’art de l’assagista, formada per obsequis de pintors i escultors que l’admiraven.

Fotos: Eduardo Alapont

Exposició “Els Arxius de Joan Fuster”, any 2006

Exposició “Els Arxius de Joan Fuster”, any 2006

“Els Arxius de Joan Fuster”, Universitat de València, any 2006, Comissaris: Francesc Pérez Moragón i Brígida Alapont Ferri.

Aquesta exposició donà a conèixer una part significativa de l’extraordinari fons arxivístic de l’assagista i catedràtic de la Universitat de València, Joan Fuster (1922-1992). Seguint aquest objectiu, la Càtedra Joan Fuster va realitzar durant més d’un any una intensa cerca entre els milers de papers conservats a Sueca. A partir d’aquest fons es van triar alguns documents que constituïen els testimonis de les diverses activitats desenvolupades per aquesta gran figura de les lletres catalanes i del pensament contemporani: la investigació, el periodisme, la promoció d’iniciatives culturals, la vertebració institucional del país, l’acció cívica, la convivència familiar i altres. Tot amb una doble finalitat: per una banda, es va voler oferir una visió, inevitablement incompleta, però bastant rica de la personalitat polièdrica del l’il·lustre intel·lectual valencià; d’altra banda, es pretenia sugerir les grans possibilitats que aquest arxiu oferirà als investigadors, quan siga definitivament obert a la consulta i a l’estudi, no sols per a investigar sobre el seu creador, sinó també per saber més sobre un període difícil i apassionant de la nostra història contemporània.

Fotos: Eduardo Alapont